Vent ferotge, vent estrepitós. Ahir per l' autopista els panells anunciaven ràfegues de vent, i no ho entenia: dominava el volant a la perfecció. Avui he comprès l' avís. El soroll m' espantava. A la mare un cop de vent l' ha portada de cara la paret del carrer i jo he decidit que avui no se sortia. M' ha anat bé ja que la meva gola està passant per hores baixes i amb antibiòtics i corticoides no n' hi ha prou. He fet bondat i m' he quedat a casa. He llegit tots els diaris (en tenim diversos) i m' he dedicat a observar i a pensar. El dia convidava.
De tots els pensaments que han passat pel meu cap em quedo amb el més recomfortant: els meus amics. Sóc rica en amics. Sobretot, en la seva qualitat.
Són la més càlida flassada, una tassa de brou calent,
el bàlsam d'un dia dur, una ploma que t'acarona el rostre,
la veu dolça, un somriure encisador,
molts sopars, l' escalfor, els ànims,
la bellesa, el riure, l' amor,
la copa de vi... o de cava, una conversa sense final,
un mail amable, una picada d'ullet,
una abraçada, molts petons,
molts sms d'alta definició,
la festa, la calma,
la trucada curativa,
la companyia, les veritats,
el suport, l' alegria...la vida.
La meva vida són moltes coses, però sobretot, són ells.
El vent no se me'ls ha endut, tot el contrari, me' ls ha portat, a la meva memòria. Per sort, no tot és dolent quan el vent bufa ferotge, estrepitós.
DECONSTRUCCIÓN DEL POEMA
Fa 4 anys
3 comentaris:
No m'agrada el vent, ja ho saps, i menys el ferotge i assasí que va bufar ahir,però si aquest vent impetuós i destrossa-vides que bufava et va portar el record nostre, meu, dels qui de veritat t'estimem, contra tot i tothom, els que et recordem cada dia, els que et comprenem més i millor del que et penses,els que l'únic que volem veure't feliç, potser si que no va ésser tan dolent el dia d'ahir. T'estimem. Marc i Teresa.
Molts petonets d'un que se sent al·ludit :-)
I és que sou els millors. Amén, amén.
Publica un comentari a l'entrada