divendres, 27 de març del 2009

To get the feel of life ... from jazz and cocktails.

Dècada dels 90. Principis. Merbeyé.
Ja feia uns anys que vivia full time a Barcelona. Segons els meus pares, els meus orígens. Suposo que una força, no sé si gravitatòria, centrífuga o màgnetica em va portar de nou aquí, des del meu naixement al Gol Nord. Tenia fam de ciutat i encara em dura.

Tenia poc més de vint anys i a poc a poc les sortides nocturnes em van portar al nord de la ciutat, fins a arribar a la seva falda. Vaig topar amb el Merbeyé i amb la foto en blanc i negre de la Jean Moreau davant la campana de la trompeta del Miles Davis que semblava tocar-li notes seductores. Allà van començar les primeres actuacions en viu de bandes de jazz amb vocalistes que em van frepar i que van fer-me sommiar que algun dia el Merbeyé seria meu i que seria una cava de jazz de referència a tota Europa. L' encarregat del local m' insinuava que era imminent el projecte, però mai va arribar. Mentre, em vaig engrescar i vaig acabar fent classes de cant a Tallers de Músics, l' escola associada al JazzSíClub. Un bon dia el X.G., el meu professor i Cap de Veus de l' escola, després d' uns minuts de respiració diafragmal al matalasset, em va passar la partitura de LUSH LIFE de Billy Strayhorn, i... em vaig emocionar.

"I used to visit all the very gay places.... to get the feel of life from jazz and cocktails". Aquesta darrera frase em va transportar al Merbeyé, i és que la frase era gravada en un quadre sobre vidre negre que encara es pot veure tan sols entrar a l' interior del bar.

Avui he tornat i he pogut llegir la frase, però alguna cosa em deia que les coses havien canviat. No he vist la Jean Moreau, ni el Miles, ni la seva trompeta. Ni el jazz, ni música que si semblés. Ni els cambrers amables, respectuosos i complices que hi treballaven 15 anys enrera. Restava part de la decoració, la terrassa i els fantàstics llums interiors -els llums d' alabastre- i exteriors - els cubs- però ja no hi eren ni les persones, ni la música que em van fer sentir com a casa, ni res de res. He recordat en segons els bons moments musicals i els encontres, èpics, sensuals i enriquidors que mai més oblidaré. Però de nou, m' he revoltat. El meu interior no ha acceptat la vanalització que ha patit el lloc on vaig aprendre jazz, i que avui oferia Malú; el lloc on vaig descobrir els Gin-Tonics i els Whisky Sours de la meva vida i que avui suportava colles d' amics i nous rics que, a cop de crits, han arribat a l' Avinguda Tibidabo amb cotxes fantàstics i maneres pobres.

Algun dia el Merbeyé serà meu i li tornaré la dignitat que un dia vaig conèixer.

Montse dixit.

dimarts, 10 de març del 2009

L' Anticrist-a

He començat un nou curset. Típic en mi. M' agrada formar-me. Sempre penso que m' anirà bé saber més coses però molts dels cursos acaben sent punts per al meu currículum, punts que aviat es traduiran en promoció de feina. Aquest que acabo d' iniciar promet: Pla d' acció tutorial i Educació emocional. I promet no tant pel primer ítem del títol - que seria el més interessant per als desitjos dels assistents-com per al segon, que ens anirà com a bàlsam pel cos, i ho diu algú que treballa amb adolescents "mogudets". Promet també pel professor, un expert en intel.ligència emocional que va aconseguir que sortíssim de la primera sessió embadalits amb els coneixements teòrics i pràctics que ens va proporcionar. Aquesta setmana tinc deures: m' he de posar "el termòmetre emocional" vàries vegades al dia, per analitzar com em sento i per quin motiu. També m' he de "presenciar", és a dir, m' he de desdoblar, separar-me del meu jo i analitzar les meves preocupacions i/o angoixes per tal de poder gestionar-les i variar conductes, "Casi ná".

Doncs bé, m'acabo de "posar el termòmetre i presenciar-me" tot a l' hora i estic que trino. M' ha trucat algú a qui no suporto. És superior a mi. Porta mesos trucant-me i jo porto mesos no agafant el telèfon. Suposo que he fet malament... o no. No vull parlar amb la X. No la vull tornar a veure o, si més no, vull evitar veure-la ara. No em sento malament per no atendre-la, és que em sento malament perquè em truca i no vull que em truqui. Feia temps que no sentia tal rebuig per ningú. La vaig conèixer l' estiu passat i vaig veure'm obligada a compartir uns dies intensament amb ella. No em va agradar el seu tracte. Em donava "mal rotllo" i va fer possible incrementar una tristesa que ja portava al damunt de collita pròpia. Em preocupa que no ho puc evitar. Veig el seu nom al mòbil i es com si veiés la trucada de l' Anticrist, en aquest cas , anticrist-a. Un cop m' he acabat de "presenciar" tinc varis a camins per gestionar el mal rotllo que m produeix la X., en concret: a) esborrar el seu nom de la meva llista de contactes al telèfon mòbil b) passar per tub i accedir als seus desitjos, perquè per a ella sóc fantàstica i li encantaria tornar-me a veure o jo què sé, c) ser més falsa que un "duro sevillano" i esquivar-la com un clot a la carretera, inventar-me una excusa i treure-me-la del damunt ipso facto. És injust perquè si opto per a c), perdo l' ocasió de veure altres persones agradables per a mi. Però no puc. Necessito ristres i ristres d' alls per a allunyar el "iuiu". Ara que hi penso també tinc l' opció d) neutraitzar les males vibracions, atendre els seus designis, veure les persones que m' agradaria veure i dedicar a l' anticrist-a la salutació més falsa i hipòcrita que mai s' ha vist arreu. L' opció d) té, tanmateix, perill i el risc afegit que X. no copsi res de res en la meva actitud i vegi terreny per a abonar més trobades que per a mi són totalment innecessàries.

M' ha encantat la primera sessió del curset, però em trobo en un cul-de-sac, i no acabo de gestionar les meves emocions ni resoldre el meu conflicte.

Punyeta amb l' anticrist-a! Què puc fer Sra. Francis?