tag:blogger.com,1999:blog-82437801297774004512024-03-13T03:21:58.300-07:00MY FAVOURITE THINGS.When the dog bites, when the bee stings, when I am feeling sad,
I simply remember my favourite things, and then I don’t feel so bad.empieihttp://www.blogger.com/profile/17272830960858376062noreply@blogger.comBlogger66125tag:blogger.com,1999:blog-8243780129777400451.post-33969769719433751422013-03-19T12:20:00.002-07:002013-03-20T18:37:03.252-07:00BOYS DON'T CRY<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Table Normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="color: #cfe2f3; font-family: Verdana, sans-serif;">Els nens volen plorar i no els deixen. Encara
no...</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #cfe2f3;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US"><span style="color: #cfe2f3; font-family: Verdana, sans-serif;">Fa
pocs dies, al bell mig del carrer una mare li va dir al seu fillet de 4-5 anys que
plorava: "Tu, què ets, un nen o una nena? Digueeees, tu què eeeets un
neeeen o una nenaaaa???". El nen li respongué cap cot, "un nen".
I ella replicà, "Doncs els nens no ploreeeeeeeen". I jo li dic,
"Molt bé nena. Anem bé!!!!" <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #cfe2f3;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #cfe2f3; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="EN-US">Diversos
tipus de sentiments van aflorar dins meu. Primer, la ràbia per la poca empatia
de la mare vers al nen. Mai o gairebé mai increpo a ningú desconegut, però
procedia el meu crit de molt dins perquè jo mateixa em vaig sorprendre de la
meva reacció. Després, l'ira pel maleït tòpic que una dona en plena trentena
no ha pogut erradicar del seu catàleg de “veritats universals apreses”. És ben
clar que som al segle XXI però que en c</span><span lang="EN-US">ertes materie</span><span lang="EN-US">s educatives seguim igual
que en dècades o segles anteriors. Els nens no ploren. Els nens s’han
d’aguantar perquè plorar és senyal de feblesa, i aquesta, només és una
característica dissenyada per a les nenes, les bledes, les figues, les futures
dones.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US"><span style="color: #cfe2f3; font-family: Verdana, sans-serif;">El
nen vol plorar, però no li ho permeten. Amb poc temps aprendrà a no fer-ho.
Potser algun dia voldrà plorar i com no en sabrà, haurà de trencar-se el
puny contra una paret, o repartir gleves a tort i dret, o encongir-se com un
cargol dins la closca, o fer crèixer l’amargantor que li rourà el cor, o plorar
sense llàgrimes en silenci, o plegar el somriure com si fos un abric reversible
o empassar-se el dolor gola avall, o patirà erupcions cutànies o mals de cap
destraladors o dirà als seus fills que els nens no ploren, que és cosa de nenes
o morirà de pena pel gris del plor prohibit amputat per la falsedat de les
creences errònies, que la mare de la seva mare, de la seva mare, de la seva
mare, de totes les seves mares anteriors en diversos torns generacionals han
ensenyat als seu fills. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #cfe2f3;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US"><span style="color: #cfe2f3; font-family: Verdana, sans-serif;">Si
una cosa vaig aprendre del fabulós <i>1984</i> de George Orwell, és que una mentida
repetida un i altre cop esdevé veritat. <i>Els
nens no ploren</i> és una mentida que priva a millions d’éssers humans de
conductes que ens permeten viatjar al món de les emocions com el plor. I són les mares, o els pares qui els
empresonen. Presoners <i>forever</i>. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US"><span style="color: #cfe2f3; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/--25p23TFcDw/UUi6ULjQEeI/AAAAAAAAAJo/4SOdpKH5tdw/s1600/images.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: #cfe2f3;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/--25p23TFcDw/UUi6ULjQEeI/AAAAAAAAAJo/4SOdpKH5tdw/s1600/images.jpeg" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US"><span style="color: #cfe2f3; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US"><span style="color: #cfe2f3; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US"><span style="color: #cfe2f3; font-family: Verdana, sans-serif;">El
nen que plorava al mig del carrer necessita urgentment un heroi que el salvi i el faci
lliure. Cal que algú li escrigui el conte i cal no perdre temps. </span></span></div>
<!--EndFragment-->empieihttp://www.blogger.com/profile/17272830960858376062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8243780129777400451.post-20649385496326557722013-01-03T15:41:00.001-08:002013-01-03T17:29:35.346-08:00Planetes.<a href="http://1.bp.blogspot.com/-irmyU_DalaE/UOYWySqT5iI/AAAAAAAAAJQ/JHpSS1g4HZk/s1600/images.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-irmyU_DalaE/UOYWySqT5iI/AAAAAAAAAJQ/JHpSS1g4HZk/s1600/images.jpeg" /></a>És la força que m'arrossega i em porta per camins directes que em separen de tu, de vosaltres, els que he deixat enrera. M'estiren i tiben les cordes i no puc oferir resistència. Hem deixat regust amargant, sec, dolorós i nu en les vostres-nostres boques i els pensaments s'amunteguen i es revolten però no avancen. Atracció que fuig, descentrifuga, trens que prenem en sentit oposat i ens allunyen.<br />
Tot podia haver estat diferent, per aquella frase maleïda, aquell desencontre, aquell mail superb i equívoc, aquell telèfon que no va sonar, aquell pacte diabòlic amb l'ànima eixuta i ferèstega...He perdut i has perdut. Hem perdut l'ocasió d'estimar-nos, de riure, del plor plaenter i de la nit, les nits... I mai més tornarà.<br />
Tanmateix, res esborra els moments que mai ningú robarà.<br />
No poden. I encara estem vius...empieihttp://www.blogger.com/profile/17272830960858376062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8243780129777400451.post-68619527680953223722012-11-26T14:56:00.000-08:002013-01-21T15:17:11.144-08:00Música Viva IIY la música viaja por mi cuerpo,<br />
y sus ojos, sus manos, sus dedos<br />
te tocan con notas de color,<br />
con viento, con cuerdas vibrantes...<br />
Y me electriza,<br />
me arruga<br />
y me despliego<br />
como alas de Ícaro,<br />
para volar.<br />
<br />
Si te duele el cuerpo o el alma,<br />
dale música, dale.empieihttp://www.blogger.com/profile/17272830960858376062noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8243780129777400451.post-58915955568449621572012-09-29T13:59:00.002-07:002012-09-30T02:40:12.919-07:00The One. <!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Table Normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Sempre el substitueixen. És la seva planeta...
Al llit, a la feina, a les cartes d’amor, a la llista de coses importants...
Sempre...</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">I ho ha après, com qui aprén a ser feliç com a
2n entrenador, com la dona de..., com el corretorns.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">I curiosament ell sap com ningú què significa
ser feliç. És seu, el gust àcid de la vida, o l’excitació de certes hores baixes....
perquè està entrenat per caçar la vida en instants, invisible als ulls de la
resta.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">He is nobody... but he is the one. </span></div>
<!--EndFragment-->empieihttp://www.blogger.com/profile/17272830960858376062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8243780129777400451.post-29631000362659365272012-05-29T08:46:00.000-07:002012-09-01T02:11:34.089-07:00TOT ÉS CONVULS.Tot és convuls.<br />
Aparèixes<br />
i desaparèixes,<br />
i aparèixes<br />
de nou.<br />
Proposes,<br />
estimes,<br />
desdius,<br />
oblides,<br />
i oblides...<br />
Apareixes<br />
perquè desapareixo,<br />
i insultes,<br />
odies<br />
amb força<br />
d'instestins salvatges<br />
que lligues al coll<br />
i m'ofegues<br />
i t'ofegues<br />
i no entenc res.<br />
Res.<br />
Desconec<br />
la matèria<br />
que et fa,<br />
us fa,<br />
ens fa.<br />
Tot és convuls.<br />
Estem vius.<br />
<br />
<br />
<br />empieihttp://www.blogger.com/profile/17272830960858376062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8243780129777400451.post-40963565441218652462012-05-15T12:46:00.005-07:002012-09-01T02:14:02.779-07:00INDIGNACIÓPer sort, alguns intel.lectuals no estan en crisi, estan vius, indignats i lúcids. Potser ells ens ajudaran a trobar el camí cap a una nova concepció del món.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<object classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" height="398" id="EVP4093650IE" width="640"><param name='movie' value='http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf'>
</param>
<param name='scale' value='noscale'>
</param>
<param name='align' value='tl'>
</param>
<param name='swliveconnect' value='true'>
</param>
<param name='menu' value='true'>
</param>
<param name='allowFullScreen' value='true'>
</param>
<param name='allowScriptAccess' value='always'>
</param>
<param name='wmode' value='transparent'>
</param>
<param name='FlashVars' value='videoid=4093650&subtitols=true&instancename=playerEVP_0&hassinopsi=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&relacionats_canals=true&themepath=themes/evp_advanced.swf&expandir=true&comentaris=false&mesi=true&haspodcast=true&refreshlock=true&hascomparteix=true&minimal=false&controlbar=true&relacionats=true&hasinsereix=true&backgroundColor=#ffffff&hasrss=true&autostart=false&opcions=true&hasenvia=true&votacions=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true'>
</param>
<embed width='640' height='398' type='application/x-shockwave-flash' src='http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf' id='EVP4093650' scale='noscale' name='EVP4093650' salign='tl' swliveconnect='true' menu='true' allowfullscreen='true' allowscriptaccess='always' wmode='transparent' FlashVars='videoid=4093650&subtitols=true&instancename=playerEVP_0&hassinopsi=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&relacionats_canals=true&themepath=themes/evp_advanced.swf&expandir=true&comentaris=false&mesi=true&haspodcast=true&refreshlock=true&hascomparteix=true&minimal=false&controlbar=true&relacionats=true&hasinsereix=true&backgroundColor=#ffffff&hasrss=true&autostart=false&opcions=true&hasenvia=true&votacions=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true'></embed></object>empieihttp://www.blogger.com/profile/17272830960858376062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8243780129777400451.post-50962261350182877442012-04-09T17:21:00.000-07:002012-09-14T17:36:20.214-07:00FE D'ERRATES<i>Love in the city....</i> A vegades et fas un cop al cap, o bé somies coses estranyes a la nit, o mantens converses, o simplement rellegeixes articles, opinions i arribes al cap del carrer de voler revisitar pensaments propis que t'han fet ser imparcial en algun moment de la teva vida. I no és just.<br />
Fa un temps vaig sentir dir a algú que la visió i l'opinió del món que té cadascú ve determinada per quina ha estat la seva experiència. Les coses són blanques o negres si les has viscudes en blanc o en negre.<br />
Fa pocs dies vaig escriure unes línies que aplegaven en un farcell causístiques, experiències, situacions viscudes per dones i irònicament em vaig proposar estirar-los les orelles als homes, per tot el mal causat a aquelles dones que els van estimar. No és just. I no és just que no estigués faltant a la veritat, que no és el cas. No era just que només parlés de femení a masculí.<br />
Sóc dona i ho repetiria al llarg de totes les reencaarnacions possibles que algun déu m'oferís venent-me l'ànima a qualsevol diable... però també sé que ¨nosaltres¨ hem estat a voltes igualment despiatades o injustes, amb ells, o vosaltres i que sovint no heu entés comportaments, reaccions, o sentiments equívocs que haureu sentit al llarg de les vostres històries. Per això, m'agradaria reescriure algunes de les línies finals,<br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 21px;"><i><br />
</i></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 21px;"><i>"però qui escriu aquestes línies sap que no són lemes sarcàstics, sino veritats com a temples que alguns homes i algunes dones han hagut d'aprendre a decodificar, assumir i afortunadament, gràcies al pas del temps, a oblidar i superar. Perquè el que és clar, és que ells i elles SÍ han estimat."</i></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 21px;"><i><br />
</i></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 14px; line-height: 21px;">I és que de carallots i immadurs n'hi ha dels dos sexes, i de mala sort... de tots els colors.</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 14px; line-height: 21px;">:-)</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 14px; line-height: 21px;"><br />
</span></span>empieihttp://www.blogger.com/profile/17272830960858376062noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8243780129777400451.post-54547998685825308472012-03-18T17:04:00.003-07:002012-03-18T17:06:42.837-07:00Somebody I used to know...I és que al final totes les històries se semblen...<br />
<br />
<iframe width="560" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/8UVNT4wvIGY" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>empieihttp://www.blogger.com/profile/17272830960858376062noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8243780129777400451.post-5330095722176319302012-03-12T17:08:00.004-07:002012-09-01T02:14:36.791-07:00Love in the city.A la popular sèrie, <i>Sex in the city</i>, la Carrie Bradshaw (Sarah Jessica Parker) interpreta el paper d'una periodista que escriu una columna setmanal a <i>The New York Star</i> on planteja -en cada capítol- les preguntes retòriques que moltes dones i alguns homes es fan sobre diverses situacions i tòpics pròpies les relacions entre unes i altres. En veure aquests capítols, em va sorprendre descobrir com els guionistes de la sèrie han portat a la ficció qüestions que personalment he viscut, m'he plantejat o he vist amb els meus ulls o ulls ben propers. Fins i tot, vaig arribar a pensar allò de.... "han fet una peli de la meva vida!!!". I és que allò de "només passa a les pel.lícules" està canviant, i que la ficció es nodreix ben sovint de la realitat, és indiscutible.<br />
<br />
Per a una sèrie imaginària se m'acut una columna setmanal anomenada "Love in the city", estretament relacionada amb el títol homòleg ja mencionat... o no. Sorgirien articles sucosos com per exemple, "per què alguns homes estimen i desestimen amb la mateixa facilitat amb què jo em menjo una pizza". Un altre seria "per què alguns homes tenen por al compromís i no paren de iniciar noves relacions una rere l'altre". Aquesta és bona... "t'estimo, nena, però ja estic estimant una altra....". Una altra setmana, "Estimo la meva xicota, però com ella passa una mica de mi, m'agrada tocar-te la cuixa". I així, in secula, seculorum... Llegit així, pren un to irònic, però qui escriu aquestes línies sap que no són lemes sarcàstics, sino veritats com a temples que algunes dones han hagut d'aprendre a decodificar, assumir i afortunadament, gràcies al pas del temps, a oblidar i superar. Perquè el que és clar, és que elles SÍ han estimat.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-SO7LQA6yL0Y/T16PzFPl6PI/AAAAAAAAAIY/5x2daOwRnms/s1600/images.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-SO7LQA6yL0Y/T16PzFPl6PI/AAAAAAAAAIY/5x2daOwRnms/s1600/images.jpeg" /></a></div>
Dit això, i més enlla de voler iniciar una aventura televisiva... si mai algú coneix l'entrellat dels lemes anteriors, i com a base d'un possible un estudi sociològic, podeu trucar al 620...........<br />
<br />
:-)empieihttp://www.blogger.com/profile/17272830960858376062noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8243780129777400451.post-70736021651510147282011-12-31T16:10:00.000-08:002011-12-31T16:18:09.209-08:00Seize the days.<div style="text-align: right;"></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-SKs9WsqJxnU/Tv-lgoLsmlI/AAAAAAAAAH8/cja48PpWWm4/s1600/image001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-SKs9WsqJxnU/Tv-lgoLsmlI/AAAAAAAAAH8/cja48PpWWm4/s1600/image001.jpg" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Perquè a vegades s'arriba massa d'hora,</div><div style="text-align: justify;">o a vegades massa tard,</div><div style="text-align: justify;">però sempre és un nou dia</div>o sempre un nou any<br />
<div style="text-align: justify;">i hauríem de ser a temps de ser feliços</div><div style="text-align: justify;">o com a mi m'agrada dir</div><div style="text-align: justify;">de sentir-nos bé.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Tindrem temps?</div><div style="text-align: justify;">Jo el vull cremar</div><div style="text-align: justify;">i no deixar ni un segon</div><div style="text-align: justify;">per les línies d'algú altre.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>La meva vida és curta...<br />
... i la teva?empieihttp://www.blogger.com/profile/17272830960858376062noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8243780129777400451.post-50271822452677177462011-11-23T14:46:00.000-08:002011-11-23T14:49:50.106-08:00Constellatio.Estimada lluna,<br />
<br />
A tu em confesso en hores brunes.<br />
Llegeix els meus ulls cansats<br />
de regirar calaixos<br />
de gestos equívocs<br />
de portes tancades,<br />
de mirades ocultes,<br />
de silencis ensordidors,<br />
de cercar horitzons propers.<br />
<br />
A tu em confesso<br />
que m'abandono<br />
a la placidesa<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-2nrYqKoaX5Y/Ts12l1fnpGI/AAAAAAAAAFw/gFhx7kRvPOI/s1600/images.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="276" src="http://2.bp.blogspot.com/-2nrYqKoaX5Y/Ts12l1fnpGI/AAAAAAAAAFw/gFhx7kRvPOI/s320/images.jpeg" width="320" /></a></div>de l'oblit,<br />
de l'amnèsia<br />
necessària<br />
pels jorns<br />
que han de venir<br />
i esdevenir.<br />
<br />
A tu, lluna meva<br />
et confesso<br />
que em dol el pit<br />
del plor coronari,<br />
de llàgrimes seques,<br />
de l'erma foscor de la nit.<br />
<br />
Lluna meva,<br />
al.liada meva,<br />
guareix -me l' ànima<br />
amb pluja d'estels,<br />
amb pols d'univers.<br />
Abraça'm, constel.lam<br />
i queda't avui,<br />
amb mi.empieihttp://www.blogger.com/profile/17272830960858376062noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8243780129777400451.post-42186406056832996612011-11-10T15:56:00.000-08:002011-11-11T09:35:22.699-08:00TO BE, OR NOT TO BE... HONESTL'home ha fracasat.<br />
Com deia la Celia Cruz...."No hay cama para tantos". Ni cafè para todos, ni riquesa per a tothom. Jo que li volia llençar el vi a la cara al F. quan aquell dia a la cuina de casa cruspint-se un micuit em va espetar, "fa falta gent que es mori de gana perquè nosaltres ens mengem això. Perquè hi hagi un primer món, necessitem el tercer". I per què hi hagi prou euros, necessitem dues Europes, i perquè hi hagi rics, necessitem pobres. I aquesta realitat necessita una equació que és igual a que no pot haver tants hidromassatges, ni BMWs, ni segones residències, ni tan sols per als qui sumen dos sous al mes. Al capdavall són dos sous, no dues fortunes.<br />
<br />
I jo em pregunto.... jo..... sóc de lletres. I els economistes, els experts, els governants i els "think tanks" del devenir humà... Han esdevingut globus aerostàtics? Les cúpules es renten les mans de tot el que han admès, permès i nodrit?<br />
<br />
Massa interrogans retòrics, massa olor a podrit, massa fracàs per al superhome dels s. XX-XXI. Massa...<br />
Més responsabilitat, menys joguesques, més humiltat, menys prepotència, més honestedat i menys corrupció...<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-UnQqNJZaogI/Trxkq_maWNI/AAAAAAAAAFc/1lG2eymp2vc/s1600/animal_farm_21.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-UnQqNJZaogI/Trxkq_maWNI/AAAAAAAAAFc/1lG2eymp2vc/s320/animal_farm_21.jpg" width="320" /></a></div><br />
Estaria bé un partit d'animalons, com a les faules.... Això ens asseguraria un món d'estómac i no pas un món de mones. Aniria més tranquil.a a votar.empieihttp://www.blogger.com/profile/17272830960858376062noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8243780129777400451.post-35294178640033791242011-10-02T02:06:00.000-07:002011-10-02T02:11:39.685-07:00PUZZLED LOVE<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="225" src="http://player.vimeo.com/video/25536231?title=0&byline=0&portrait=0" webkitallowfullscreen="" width="400"></iframe><br />
<a href="http://vimeo.com/25536231">TRAILER · PUZZLED LOVE</a> from <a href="http://vimeo.com/user2012658">Pau Luzón</a> on <a href="http://vimeo.com/">Vimeo</a>.<br />
<br />
<br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 14px;">PUZZLED LOVE (ESCAC i produccions ESCÁNDALO FILMS): Un projecte de final de curs amb la història d'amor de Lucas i Sun (Marcel Borràs i Saras Gil) de 13 mesos dirigida per 13 directors sense trencar la unitat. Plena de perletes. Un nou tresor dels alumnes de l'ESCAC. Si podeu, no us la perdeu.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 14px;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 11px; line-height: 14px;">http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2011/09/053.html</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 11px; line-height: 14px;"><br />
</span></span>empieihttp://www.blogger.com/profile/17272830960858376062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8243780129777400451.post-56014970160672353432011-09-27T22:14:00.000-07:002011-10-02T02:11:57.348-07:00Do you know? Maybe...<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/xW2pMONE10w?rel=0" width="560"></iframe><br />
<br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #242626; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 17px;"></span><br />
<div class="contingut_lletra" style="border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 14px; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline;">Qui dubta d'en Clint Eastwood<br />
mirant el Gran Cañón del Colorado?<br />
niguls allargassats i vermellosos,<br />
i el cel se penja una estrella i se fa de nit,<br />
i en Clint, només il·luminat per sa foganya,<br />
s'encén es puret i guarda un secret,<br />
i guisa un conillet a la llauna.<br />
<br />
S'adorm, somia trens i mercaderia,<br />
en indis cheyennes damunt una colina<br />
a sa llum de sa lluna,<br />
se desvetlla, s'aixeca, orina i no té son,<br />
i pensa "vaquerada western, cabrons,<br />
ja veureu quan s'inventin es cinema"<br />
escura, adesa i tira per sa carretera cap a Denver.<br />
<br />
I un home tot sol no sempre se basta,<br />
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?<br />
<br />
i un home tot sol se tuda i se cansa,<br />
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?<br />
<br />
Arriba, dos homes se li atraquen i l'investiguen,<br />
volen saber on és en Morgan Freeman,<br />
(que és es negre de Million Dollar Baby),<br />
-Do you know?<br />
-Maybe ...<br />
dissimula, se'ls mira, desenfunda com un llamp<br />
i els liquida, escup i se caga en sa seva vida,<br />
sempre en es punt de mira des sèptim de cavalleria,<br />
o de gringos foragidos,<br />
o de xèrifs corruptes a cases de putes,<br />
o de xinos drogaditos a Gran Torino.<br />
-i Clint, què vols, encara ets en es segle XIX<br />
fa un any que no te dutxes,<br />
i això només son quatre casutxes de mort.<br />
<br />
I un home tot sol no sempre se basta,<br />
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?<br />
i un home tot sol se tuda i se cansa,<br />
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?<br />
I un home tot sol s'avesa i se cuida,<br />
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?<br />
i un home tot sol sopant a sa cuina,<br />
qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood?</div><div><br />
</div>empieihttp://www.blogger.com/profile/17272830960858376062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8243780129777400451.post-40716673473438104552011-09-27T21:09:00.000-07:002011-10-02T02:12:12.358-07:00Ses Portes de l'infern<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/RFoEsAgtUaY?rel=0" width="420"></iframe><br />
<br />
Som a ses portes del l'infern per tu,<br />
i tenc plans de futur.<br />
<br />
Només hi ha un camí ... i és endavant.empieihttp://www.blogger.com/profile/17272830960858376062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8243780129777400451.post-41083784587430191632011-09-06T13:44:00.000-07:002011-09-07T11:48:32.927-07:00POSTALSQuan les bombolles esclataren<br />
enmig del no res<br />
per no poder crèixer<br />
de rodones i grans com eren,<br />
quan arribaren postals<br />
d'escoles llunyanes<br />
amb lletra lligada i petons robats,<br />
quan el silenci envaí l'aire<br />
per guanyar la batalla<br />
sobtada, absurda, infantil...<br />
llavors, vaig anar a viure als llibres,<br />
que m'abraçaren dins la pau<br />
del record d'un bell somni profanat.empieihttp://www.blogger.com/profile/17272830960858376062noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8243780129777400451.post-902559879344603432011-08-21T17:48:00.001-07:002011-08-22T08:43:33.413-07:00Transparent.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-CcQ7HUJcp4g/TlGpPB9wBzI/AAAAAAAAAFA/aQIeeLFuc20/s1600/images.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</a><a href="http://3.bp.blogspot.com/-CcQ7HUJcp4g/TlGpPB9wBzI/AAAAAAAAAFA/aQIeeLFuc20/s1600/images.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-CcQ7HUJcp4g/TlGpPB9wBzI/AAAAAAAAAFA/aQIeeLFuc20/s1600/images.jpeg" /></a></div><i><br />
</i><br />
<br />
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"><i>Me gustaría ser un elefante rojo</i></div><i>para no volver a sentirme transparente...</i><br />
R.R.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Ser un gran elefant vermell<br />
per no ser transparent,<br />
invisible,<br />
mut.<br />
Prescindible,<br />
obviable,<br />
irrellevant.<br />
Secundari,<br />
figurant,<br />
inexistent.<br />
No triat,<br />
arraconat.<br />
<br />
O bé, tenir un altre nom...<br />
<br />
Tanmateix,<br />
m'agrada el gris<br />
... i els ratolins.<br />
<br />
<br />
empieihttp://www.blogger.com/profile/17272830960858376062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8243780129777400451.post-59266237610781512332011-07-31T16:22:00.000-07:002011-10-02T02:12:46.191-07:00Comparteixo. (Homenatge)No és freqüent però en ocasions llegeixo fragments, frases o fils de paraules que voldria haver dit, inventat, pensat o trobat en primera persona. Tanmateix tan sols en sóc lectora accidental, i beneïda sigui de ser-ho. Passar de llarg hauria estat com passar per la vida sense pena ni glòria. Avui he tornat a ensopegar, i mai millor dit, amb un d'aquests fragments, i, en llegir-lo i emocionar-me, per efecte dominó, he recordat altres dos -probablement dos entre molts- que són especials per l'impacte causat en la matèria volàtil i transparent de la meva ànima. I els vull penjar. Seria una traició fer-ho sense introduir-los, sense explicar-me i sense recordar que ja han estat penjats pels seus artífex o els pescadors de miracles que són el Juan Carlos, l'Anna i el Jordi. Des d'aquí un <i>homenatge</i> a la seva sabiduria, la seva sensibilitat i el seu bon gust. Per portar-me'ls, per portar-nos-los. Crec que són massa bells per no ser expandits, com a pluja d'estels dins l'entramat dels blogs. Per tant, en llenguatge de xarxa social: <i>Comparteixo.</i><br />
<i><br />
</i><br />
<i style="font-size: 14px;"><br />
</i><br />
<i style="font-size: 14px;"> </i><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><b><span lang="EN-US">RIZOS DE MAR (Juan Carlos Iglesias, <u>Recitar en el desierto</u>: octubre 2008) </span></b></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US">Cuando te girabas</span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US">acudía raudo a abrazarte,</span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US">nuestros dedos forjaban un cerrojo enraizado tan adentro como nos </span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US">permitieran los brazos. Dormías sin ismos,</span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><i><span lang="EN-US">calentando el mar de hilo.</span></i><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US">En esa fortaleza creí no perder nunca,</span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US">si posaba mis labios en tu espalda la respiración me explicaba cuantas </span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US">líneas podíamos recorrer sin saturarnos,</span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US">si posaba la oreja en tu costado, con cuidado para no rasgar tus</span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US">láminas, el corazón batía himnos imperecederos,</span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US">las piernas lianas, pies y dedos cruzados e interpuestos,</span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US">era la lógica de una noche a tu lado,</span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US">vigilando que el horizonte no se escapara por el ojo de la cerradura,</span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US">porque todo cuanto te pulsara no te hiciera perder el juicio</span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US">sino que el viento cálido te hiciera dormir</span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US">arropada en esta fortaleza del gesto.</span></i></div><blockquote class="webkit-indent-blockquote" style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><blockquote class="webkit-indent-blockquote" style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><blockquote class="webkit-indent-blockquote" style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 14px;"><i><br />
</i></span></blockquote></blockquote></blockquote><blockquote class="webkit-indent-blockquote" style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><blockquote class="webkit-indent-blockquote" style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><blockquote class="webkit-indent-blockquote" style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 14px;"><i></i></span><br />
<ul style="display: inline !important; font-size: 14px;"><li style="display: inline !important;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-style: normal; line-height: normal;"><i><div class="MsoNormal" style="display: inline !important; line-height: 25pt;"><span lang="EN-US"><o:p>****</o:p></span></div></i></span></i></li>
</ul></blockquote></blockquote></blockquote><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><b><span lang="EN-US">Both Sides Now (Anna Vila, <u>Qui sap si mai</u>, febrer de 2010)</span></b></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><i><span lang="EN-US">"I really don't no life"</span></i><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US">Joni Mitchell</span></i><br />
<i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US"><br />
</span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US">El que no sospita és que la tristesa</span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US">és un escut protector molt poderós.</span></i><br />
<i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US"><br />
</span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US">Asseguda als límits del llit,</span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US">els ulls de la dona,</span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US">convertida en pedra per una casualitat,</span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US">perden la inocència i es fan profunditat</span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US">com l'oceà que mira.</span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US">Ella dubte entre abocar-s'hi</span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US">o quedar-se convertida en estàtua de sal.</span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><br />
</i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US">No sap el llarg camí que l'espera</span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US">però ja ha decidit</span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US">que ha de començar a caminar.</span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><br />
</i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US">Per la Montse.</span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><span lang="EN-US">11.02.2010</span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></i></div><span class="Apple-style-span" style="font-size: 14px;"><br />
</span><br />
<blockquote class="webkit-indent-blockquote" style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><blockquote class="webkit-indent-blockquote" style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><blockquote class="webkit-indent-blockquote" style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 14px;"><i></i></span><br />
<ul style="display: inline !important; font-size: 14px;"><li style="display: inline !important;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-style: normal; line-height: normal;"><i><div class="MsoNormal" style="display: inline !important; line-height: 25pt; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"><span lang="EN-US"><o:p>****</o:p></span></div></i></span></i></li>
</ul></blockquote></blockquote></blockquote><span class="Apple-style-span" style="font-size: 14px;"><i></i></span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 25.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="EN-US" style="font-size: 14px;">Jordi Puig (Lo que escric quan estic avorrit, juny de 2011)<o:p></o:p></span></b></i></div><div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><br />
</i></div><div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 14px;">INTRO SELECCIONADA PEL JORDI: <o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 22.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><br />
</i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 22.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><i><span lang="EN-US"> El ojo de la aguja</span></i><span lang="EN-US"> de MÍA GALLEGOS</span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 22.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i style="font-size: 14px;"><br />
</i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 22.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 14px;">Al amor llegué con un grito de seda y puse las dos mejillas, el cuerpo y la conciencia. Nada quedó de mí, ni siquiera una carta, ni siquiera un espejo en donde reconocerme. Mas aprendí a pasar por el ojo de la aguja, es decir a perdonar sinceramente. A dejar la piel en el alambre, a dolerme desde los pies a la cabeza. Lo perdí todo. Y cuando entendí que no sabía defenderme de la gente, respondí con una bofetada de ternura, porque yo sé que sólo los dulces heredarán la tierra. </span><span lang="EN-US" style="font-size: 12px;"><o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 22.0pt; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 12px;"><i><br />
</i></span></div><i style="font-size: 12px;"><span class="Apple-style-span" style="color: #cccccc; font-style: normal;"></span></i><br />
<h3 class="post-title" style="line-height: 1.4em; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0.25em; padding-bottom: 4px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br />
</span></i></h3><span class="Apple-style-span" style="line-height: 22px;">Perdoneu la intromissió i moltes gràcies pel vostre encert, amics. No ho he pogut evitar, i és que el meu blog es diu <i>My Favourite Things</i></span><span class="Apple-style-span" style="line-height: 22px;">...</span><br />
<br />
<div class="post-body entry-content" id="post-body-2310288292859847877" style="margin-bottom: 0.75em; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 22px;">BON ESTIU-FELIZ VERANO. </span></div>empieihttp://www.blogger.com/profile/17272830960858376062noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8243780129777400451.post-44200157531946406872011-05-29T03:39:00.000-07:002011-05-31T14:07:16.169-07:00Bombolles.<div class="MsoNormal"><span lang="CA">Mil bombolles ens abracen</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">de tamanys i colors diferents,</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">per no cansar-nos</span></div><div class="MsoNormal"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-rWL1JvcnR9s/TeIiaSN3gzI/AAAAAAAAADo/e9TfvG4V9t4/s1600/DownloadedFile.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="145" src="http://2.bp.blogspot.com/-rWL1JvcnR9s/TeIiaSN3gzI/AAAAAAAAADo/e9TfvG4V9t4/s200/DownloadedFile.jpeg" width="200" /></a><span lang="CA">Per no cansar-te.</span><br />
<span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Somio gests</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">prohibits a les paraules</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">d’alès alterns, càlids,</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">profunds com la terra.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">I que els ulls parlin</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">i que els llavis mirin,</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">perquè és tan fàcil...</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">I tocar el cel</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">amb la punta dels dits,</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">joganers.</span></div>empieihttp://www.blogger.com/profile/17272830960858376062noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8243780129777400451.post-65458026297239179252011-02-12T15:32:00.000-08:002011-02-12T15:32:32.108-08:00RARS<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-Cpo_IjjqRo8/TVcXmXDIAVI/AAAAAAAAADk/DlxR3BDNjF0/s1600/imagesCAHE807E.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" h5="true" src="http://2.bp.blogspot.com/-Cpo_IjjqRo8/TVcXmXDIAVI/AAAAAAAAADk/DlxR3BDNjF0/s1600/imagesCAHE807E.jpg" /></a>Molta gent mira malament a molta gent. Els qui fumen, als qui no fumen, i els qui no fumen, als qui fumen. Els casats, als separats, i els separats, als casats. Els adults, als adolescents i els adolescents, als adults. Els blancs als negres i els negres, als blancs. Els hetero, als homo i els homos, als hetero. Els sans, als addictes i els addictes als sans. Els agnòstics, als religiosos, i els religiosos, als agnòstics. Els de dretes, als d'esquerres i els d'esquerres, als de dretes. Els nadius, als immigrants i els immigrants, als nadius. Els qui tenen fills, als qui no tenen fills i els qui no tenen fills, als qui tenen fills. Els normals, als que prenem pastilles i els que prenem pastilles... i els que prenem pastilles, no mirem malament a ningú. Les pastilles ens fan normals. Jo diria que... més normals que els normals, que ens veuen rars, molt rars, perillosos, mal rotllo, indesitjables i proscrits. </div></div></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Molts miren malament a molta gent, perquè no saben mirar d'una altra manera.</div></div></div>empieihttp://www.blogger.com/profile/17272830960858376062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8243780129777400451.post-65703953375197589352011-01-07T17:58:00.000-08:002011-01-07T17:59:42.384-08:00Mala idea.<div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/_sPvtau0DN44/TSfDtYTeH7I/AAAAAAAAADc/518SIRyIy6o/s1600/images-1.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="178" src="http://2.bp.blogspot.com/_sPvtau0DN44/TSfDtYTeH7I/AAAAAAAAADc/518SIRyIy6o/s200/images-1.jpeg" width="200" /></a> Paraules lluents</div><div style="text-align: justify;"> o el mirall que et reflexa.<br />
Mentides de seda</div><div style="text-align: justify;"> que inevitable, llisca</div><div style="text-align: justify;"> per despullar-les,</div><div style="text-align: justify;"> per despullar-te.</div><div style="text-align: justify;"> Inútils,</div><div style="text-align: justify;"> estèrils,</div><div style="text-align: justify;"> cul-de-sac.</div>empieihttp://www.blogger.com/profile/17272830960858376062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8243780129777400451.post-73432554236321913792011-01-02T18:20:00.000-08:002011-01-03T05:32:08.216-08:00Una petita stream of self-consciousness.<div style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;">I avui he somiat que anava a Glasgow per un intercanvi lingüístic i que a l'aula em rebien els <i>membres</i> de Belle & Sebastian que a més d'artistes eren grans professors d'anglès i que amb les seves cançons ensenyaven l'idioma als alumnes, perquè la música és la banda sonora de la vida i de les emocions. </div></div><div style="text-align: left;"><div style="text-align: left;">I sí, comença a ser una mica cert que el Barça és el millor equip del món però que com no tingui rivals reals aviat, acabarà sent una mica avorrit tot plegat. </div></div><div style="text-align: left;"><div style="text-align: left;">I que no cal un tres estrelles per sentir el plaer d'un sopar: un plat (fondo, molt fondo) de caldo amb arròs, unes salsitxes amb vi evaporat i un bon caveta en bona companyia. Però mai més en diumenge, per no tornar a ser <i>Infidel.</i></div><div style="text-align: left;">I que alguna cosa seriosa està passant dins meu perquè per no desitjar no desitjo ni l'IPhone.</div></div><div style="text-align: left;"><div style="text-align: left;">I què passa si no he près mai psicotròpics... Sóc menys guay?</div></div><div style="text-align: left;"><div style="text-align: left;">I que a vegades els violadors són persones humanes, i que una camisa errònia no vol dir res, per <i>molt errònia</i> que sigui. I que et dec hores de son. Almenys dues, per anar bé.</div><br />
<div style="text-align: left;">I que algun dia em mataré pels retombs de la carreteta llarga, mentre la Torre Foster em pica l'ullet a peu del pessebre o davant del precipici, mentre contemplo entre ziga-zaga el millor espectacle del món, la meva ciutat empolsinada de llumetes, des de mig cel. </div><br />
<div style="text-align: left;"><br />
</div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_sPvtau0DN44/TSEwlqudBVI/AAAAAAAAADY/ypUCT2jyjzU/s1600/images-1.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_sPvtau0DN44/TSEwlqudBVI/AAAAAAAAADY/ypUCT2jyjzU/s1600/images-1.jpeg" /></a></div>empieihttp://www.blogger.com/profile/17272830960858376062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8243780129777400451.post-68148955324545828122010-12-14T13:41:00.000-08:002010-12-14T13:53:59.157-08:00El ruido de los polvorones.Bolita era el nombre de mi abuela. De hecho, era abuelita, pero un diptongo de difícil dicción infantil hizo que mi hermano y yo la bautizáramos como bolita, y ya está. Se llamaba Sebastiana, de una saga llamada de "los guapos". Y es que era muy hermosa, como mi madre, como mi sobrina, calcada al carbón a mi hermano, mi madre y mi bolita. La conocí de muy niña, siempre sentada en el sillón, que a veces abandonaba con andar relantizado por unas piernas cada vez más pesadas y cargadas, de tiempo, de una vida y de cinco partos de seis niños que le dieron otros tantos nietos, de demasiado movimiento para su salud. Así es como la recuerdo, de negro, con mandil en cintura, de pelo plata recogido en un moño cuidadosamente sujetado a sus horquillas. Era sencilla, de extrema finura y muy leída, para ser plebeya. De voz frágil, como su salud, demasiado, para sus años que no eran tantos.<br />
Por Navidad me encantaba escurrirme en su alacena, un cuartucho angosto y secreto que estaba parapetado entre el comedor y su alcoba, con sendas puertas, de estrechez considerable, pero que alcanzaba almacenar multitud de objetos de desconocida antigüedad, cacharros, un arcón de madera oscura, cajas de lata de distintos tamaños, una lámpara y alimentos despensados y guardados sigilosamente. Aunque el olor entre paredes era dificil de determinar, entre añejo y dulce, entre rancio y seco, no me era extraño, más bien muy familiar. La alacena era la guarida de sus polvorones y turrones. Me gustaba colarme a coger unas de esas delicias enrolladas en papel fino de suave crujir, y al abrirlos, despedían un dulce olorcillo almendrado por la sabrosa arenilla. Lo hacía rauda y veloz, pues aunque el espacio era casi impracticable, al entrar me parecía una cámara de sortilegios, y yo que siempre he sido muy miedosa, atrapaba los polvorones y como perseguida por espíritus malignos, apagaba la luz de pajarita blanca en un plis plas.<br />
<br />
Se empiezan a ver por estas fechas en mantequerías y ultramarinos lo polvorones de mi bolita. De papel fino y suave crujir. Les echo de menos, porque ya no hay alacena, porque ya no es lo mismo, porque ella ya no está. Feliz Navidad.empieihttp://www.blogger.com/profile/17272830960858376062noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8243780129777400451.post-63646523472048757542010-12-06T15:07:00.000-08:002010-12-06T15:19:36.304-08:00Ultimatum.Una sola paraula,<br />
i volaria.<br />
Es trencaria el vidre del cos,<br />
i amb l'escalfor, prendria forma,<br />
i volum<br />
i l'olor del record,<br />
impregnaria l'ara.<br />
<br />
<br />
Una sola paraula,<br />
i ja no hi haurà fum en la boira,<br />
ni transparència en la presència,<br />
i la res<br />
esdevindrà tot.<br />
<br />
Una sola paraula,<br />
i seré,<br />
i seràs.<br />
<br />
O que el silenci,<br />
com un tap,<br />
tanqui el fum<br />
dins del vidre,<br />
<i>forever</i>.empieihttp://www.blogger.com/profile/17272830960858376062noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8243780129777400451.post-81956331243943331262010-11-21T13:43:00.000-08:002010-11-21T13:44:44.663-08:00Excepto..."¿Te das cuenta Benjamín? El tipo puede cambiar de todo, de cara, de casa, de familia, de novia, de religión, de dios... pero hay una cosa que no puede cambiar, Benjamín. No puede cambiar de PASIÓN."<br />
<br />
Pablo Sandoval en <i>El secreto de Sus Ojos</i>.empieihttp://www.blogger.com/profile/17272830960858376062noreply@blogger.com0