To get the feel of life ... from jazz and cocktails.

Dècada dels 90. Principis. Merbeyé.
Ja feia uns anys que vivia full time a Barcelona. Segons els meus pares, els meus orígens. Suposo que una força, no sé si gravitatòria, centrífuga o màgnetica em va portar de nou aquí, des del meu naixement al Gol Nord. Tenia fam de ciutat i encara em dura.

Tenia poc més de vint anys i a poc a poc les sortides nocturnes em van portar al nord de la ciutat, fins a arribar a la seva falda. Vaig topar amb el Merbeyé i amb la foto en blanc i negre de la Jean Moreau davant la campana de la trompeta del Miles Davis que semblava tocar-li notes seductores. Allà van començar les primeres actuacions en viu de bandes de jazz amb vocalistes que em van frepar i que van fer-me sommiar que algun dia el Merbeyé seria meu i que seria una cava de jazz de referència a tota Europa. L' encarregat del local m' insinuava que era imminent el projecte, però mai va arribar. Mentre, em vaig engrescar i vaig acabar fent classes de cant a Tallers de Músics, l' escola associada al JazzSíClub. Un bon dia el X.G., el meu professor i Cap de Veus de l' escola, després d' uns minuts de respiració diafragmal al matalasset, em va passar la partitura de LUSH LIFE de Billy Strayhorn, i... em vaig emocionar.

"I used to visit all the very gay places.... to get the feel of life from jazz and cocktails". Aquesta darrera frase em va transportar al Merbeyé, i és que la frase era gravada en un quadre sobre vidre negre que encara es pot veure tan sols entrar a l' interior del bar.

Avui he tornat i he pogut llegir la frase, però alguna cosa em deia que les coses havien canviat. No he vist la Jean Moreau, ni el Miles, ni la seva trompeta. Ni el jazz, ni música que si semblés. Ni els cambrers amables, respectuosos i complices que hi treballaven 15 anys enrera. Restava part de la decoració, la terrassa i els fantàstics llums interiors -els llums d' alabastre- i exteriors - els cubs- però ja no hi eren ni les persones, ni la música que em van fer sentir com a casa, ni res de res. He recordat en segons els bons moments musicals i els encontres, èpics, sensuals i enriquidors que mai més oblidaré. Però de nou, m' he revoltat. El meu interior no ha acceptat la vanalització que ha patit el lloc on vaig aprendre jazz, i que avui oferia Malú; el lloc on vaig descobrir els Gin-Tonics i els Whisky Sours de la meva vida i que avui suportava colles d' amics i nous rics que, a cop de crits, han arribat a l' Avinguda Tibidabo amb cotxes fantàstics i maneres pobres.

Algun dia el Merbeyé serà meu i li tornaré la dignitat que un dia vaig conèixer.

Montse dixit.