Persistència retiniana
que nega l’oblit
i la pols de la bomba
que impregna el destí.
Fuig, pols. Fuig de mi.
Esborra-la
amb la goma
dels teus llavis,
dels teus dits,
amb bocins de vent,
en un joc de contraris
entre aliats.
I viatja'm
pels retombs
de la carretera llarga.
