Mil bombolles ens abracen
de tamanys i colors diferents,
per no cansar-nos
Somio gests
prohibits a les paraules
d’alès alterns, càlids,
profunds com la terra.
I que els ulls parlin
i que els llavis mirin,
perquè és tan fàcil...
I tocar el cel
amb la punta dels dits,
joganers.