L'home ha fracasat.
Com deia la Celia Cruz...."No hay cama para tantos". Ni cafè para todos, ni riquesa per a tothom. Jo que li volia llençar el vi a la cara al F. quan aquell dia a la cuina de casa cruspint-se un micuit em va espetar, "fa falta gent que es mori de gana perquè nosaltres ens mengem això. Perquè hi hagi un primer món, necessitem el tercer". I per què hi hagi prou euros, necessitem dues Europes, i perquè hi hagi rics, necessitem pobres. I aquesta realitat necessita una equació que és igual a que no pot haver tants hidromassatges, ni BMWs, ni segones residències, ni tan sols per als qui sumen dos sous al mes. Al capdavall són dos sous, no dues fortunes.
I jo em pregunto.... jo..... sóc de lletres. I els economistes, els experts, els governants i els "think tanks" del devenir humà... Han esdevingut globus aerostàtics? Les cúpules es renten les mans de tot el que han admès, permès i nodrit?
Massa interrogans retòrics, massa olor a podrit, massa fracàs per al superhome dels s. XX-XXI. Massa...
Més responsabilitat, menys joguesques, més humiltat, menys prepotència, més honestedat i menys corrupció...
Estaria bé un partit d'animalons, com a les faules.... Això ens asseguraria un món d'estómac i no pas un món de mones. Aniria més tranquil.a a votar.
