Com deia la Celia Cruz...."No hay cama para tantos". Ni cafè para todos, ni riquesa per a tothom. Jo que li volia llençar el vi a la cara al F. quan aquell dia a la cuina de casa cruspint-se un micuit em va espetar, "fa falta gent que es mori de gana perquè nosaltres ens mengem això. Perquè hi hagi un primer món, necessitem el tercer". I per què hi hagi prou euros, necessitem dues Europes, i perquè hi hagi rics, necessitem pobres. I aquesta realitat necessita una equació que és igual a que no pot haver tants hidromassatges, ni BMWs, ni segones residències, ni tan sols per als qui sumen dos sous al mes. Al capdavall són dos sous, no dues fortunes.
I jo em pregunto.... jo..... sóc de lletres. I els economistes, els experts, els governants i els "think tanks" del devenir humà... Han esdevingut globus aerostàtics? Les cúpules es renten les mans de tot el que han admès, permès i nodrit?
Massa interrogans retòrics, massa olor a podrit, massa fracàs per al superhome dels s. XX-XXI. Massa...
Més responsabilitat, menys joguesques, més humiltat, menys prepotència, més honestedat i menys corrupció...
Estaria bé un partit d'animalons, com a les faules.... Això ens asseguraria un món d'estómac i no pas un món de mones. Aniria més tranquil.a a votar.
2 comentaris:
No soy antidemocrático pero no logro diferenciar las propuestas de nadie, parece que este sistema de clones ha sido pensando para permetuarse en la nada, en la ambiguedad. La verdad no existe.
Crisis total, del sistema y del hombre, Juan Carlos. Una crisis que pone de manifiesto el lado más oscuro del ser humano... Habrá que reinventar... todo.
Publica un comentari a l'entrada