Per molt poc...

Un grup de científics d’ Estats Units i Tailàndia han presentat a Bangkok una vacuna que redueix el risc de contagi del virus de la SIDA en un 31,2% després d’ haver realitzat proves en 16000 voluntaris. És la primera vegada que s’aconsegueix frenar la malaltia amb aquest tipus de medicaments. Segons els científics l’èxit de la recerca indica que en un futur de 5 a 10 anys potser les futures revisions del fàrmac aconseguiran que la vacuna s’acosti al grau d’eficàcia de vora el 80-90% com el que s’obté en altres vacunes contra malalties infeccioses (grip comuna). Un 31,2% no és un índex molt elevat, però sí ho és si la vacuna entra en funcionament en països amb un elevat nombre d’afectats, entre malalts i morts. L’índex de mortaldat es reduiria notablement. Qui se salvi ho agrairà.

Són notícies magnífiques i esperançadores. La SIDA, el càncer (ovaris, melanoma..) i altres malalties semblen entrar en una recta no final però bastant tractable i fins i tot amb possibilitats de plantar-li “molta cara” d’una vegada per totes. Són noticies, tanmateix que fan pensar en tots aquells que per no haver arribat a temps, anys abans, mesos abans o dies abans, no hauran pogut gaudir de tractaments o fàrmacs que avui en dia es consideren de pauta corrent i en algun moment van ser tresors a l’abast de molt pocs o simplement, inexistents. La meva àvia va morir de part i va perdre la seva criatura , el que hauria estat el meu oncle, per haver tingut una infecció en ple part, 10 anys abans del descobriment de la penicil·lina. Un bon amic, l’ A. va morir fa gairebé 20 anys víctima de la SIDA, perquè els tractaments contra la malaltia no estaven prou avançats. Avui estaria viu, esmorzant píndoles de colors i fent bijuteria, que era el que a ell li agradava. I tantes altres persones que no han arribat a temps, per anys, mesos, setmanes o dies, als avenços que avui són corrents i ordinaris, però en altre temps haurien estat la recepta del miracle, el miracle de la vida.

És encoratjador saber que una gran part de la població amb risc d’infecció de la SIDA podrà salvar-se del malefici. Esperem que el camí que els prepari les farmacèutiques no sigui tortuós i tan malèfic com el de la pròpia malaltia. No he pogut evitar, malgrat tot, recordar-me de l’ àvia que no vaig conèixer, o d’aquell eixerit jove d’educació i tracte exquisit que solia venir per casa. Ells no van arribar a temps... Per pocs dies, pocs mesos o pocs anys... La doble cara de la moneda de la recerca mèdica: a temps per molts i tard per mols altres. Malgrat tot, que no pari. Benaurades les hores davant els microscopis i tubs d’ assaig, de milers de científics que amb contracte decent i becaris encara amb contracte incomprensiblement indecent, lluiten per les vides d’eixerits joves i futures àvies arreu del món. Els meus respectes per a tots ells.