Santiago Auserón.
DECONSTRUCCIÓN DEL POEMA
Fa 4 anys
dissabte, 8 de novembre del 2008
dimarts, 4 de març del 2008
LA FRASE DEL MES
LA VIDE ÉS EL QUE ET PASSA MENTRE FANS PLANS PER A UNA ALTRA COSA.
Tot llegint el llibre de relats del Sam Shepard , El Gran Sueño del Paraíso, vaig topar amb un relat Viviendo según el cartel. El protagonista queda impressionat per aquesta frase, en llegir-la en un rètol de fusta penjat al damunt d' un mostrador del típic bar de pas en algun racó dels Estats Units.
Les frases ens aturen i ens fan pensar. Algunes fan massa punxa en algunes idees. Però hi ha d' altres que voldries haver inventat. El protagonista volia conèixer l' autor petés qui petés. Li va semblar magnífica. A mi em sembla senzilla però contundent, com les fòrmules de la física més elemental que han fet que els homes viatgin a l' espai, o que parlin a través d' aparells incomprensibles.
La vida és el que et passa mentre fas plans per una altra cosa. Déu ni dó. I és que automàticament desapareix de la teva vista el mode subjunctiu i tots els temps verbals allunyats del present més immediat. I de sobte me n' adono, que jo no he inventat la frase, però en sóc practicant. Hi ha qui fa ioga, spinning o dansa del ventre. Jo faig present. No sé amb precisió des de quan, però faig present i visc la meva vida. La tasto, jugo amb ella i me la bec. Ja no existeix la desesperació, ni el neguit, ni l' angoixa, ni el desencís. Perquè ja no tinc plans ni models passats a reproduir. Només la percepció del present i el futur... una capsa tancada, l' abisme.
Tot llegint el llibre de relats del Sam Shepard , El Gran Sueño del Paraíso, vaig topar amb un relat Viviendo según el cartel. El protagonista queda impressionat per aquesta frase, en llegir-la en un rètol de fusta penjat al damunt d' un mostrador del típic bar de pas en algun racó dels Estats Units.
Les frases ens aturen i ens fan pensar. Algunes fan massa punxa en algunes idees. Però hi ha d' altres que voldries haver inventat. El protagonista volia conèixer l' autor petés qui petés. Li va semblar magnífica. A mi em sembla senzilla però contundent, com les fòrmules de la física més elemental que han fet que els homes viatgin a l' espai, o que parlin a través d' aparells incomprensibles.
La vida és el que et passa mentre fas plans per una altra cosa. Déu ni dó. I és que automàticament desapareix de la teva vista el mode subjunctiu i tots els temps verbals allunyats del present més immediat. I de sobte me n' adono, que jo no he inventat la frase, però en sóc practicant. Hi ha qui fa ioga, spinning o dansa del ventre. Jo faig present. No sé amb precisió des de quan, però faig present i visc la meva vida. La tasto, jugo amb ella i me la bec. Ja no existeix la desesperació, ni el neguit, ni l' angoixa, ni el desencís. Perquè ja no tinc plans ni models passats a reproduir. Només la percepció del present i el futur... una capsa tancada, l' abisme.
diumenge, 17 de febrer del 2008
FIRST WORDS
Beneurats aquells qui tenen coses important a dir, que les poden dir de tal manera, que els admirem, que voldríem ser com ells, però que, davant la impossibilitat, ens consola saber que ells escriuran per a nosaltres.
Montse dixit.
ALMA
¿Es posible construir un barco
tan grande como el puerto?
¿Es posible construir un puerto
tan grande como el mar?
¿Es posible construir un mar
tan grande como el universo?
¿Es posible construir un universo
tan grande como mi soledad?
Jesús Lizano. Poeta.
Montse dixit.
ALMA
¿Es posible construir un barco
tan grande como el puerto?
¿Es posible construir un puerto
tan grande como el mar?
¿Es posible construir un mar
tan grande como el universo?
¿Es posible construir un universo
tan grande como mi soledad?
Jesús Lizano. Poeta.
És el meu poema.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
