I tornem-hi
com tu* dius,
com si res hagués succeït
i fer que les imatges
s’esvaeixin
com la feblesa
de l’escuma a l’aigua.
I comença,
i neteja, o
que la ceguesa,
o l’amnèsia
inundi el cervell,
per que el dibuix
de les petjades
sigui invisible.
Per així, algun dia
tornar
a començar,
i que la por
no ofegui
l’últim crit
de l’esperança.
*Tu, Anna, en Amarte por los cuatro costados.