I tornem-hi
com tu* dius,
com si res hagués succeït
i fer que les imatges
s’esvaeixin
com la feblesa
de l’escuma a l’aigua.
I comença,
i neteja, o
que la ceguesa,
o l’amnèsia
inundi el cervell,
per que el dibuix
de les petjades
sigui invisible.
Per així, algun dia
tornar
a començar,
i que la por
no ofegui
l’últim crit
de l’esperança.
*Tu, Anna, en Amarte por los cuatro costados.
1 comentari:
M'encanta, Montse, ets un encant per preguntar abans, però ja saps que tens licència per agafar el que vulguis de les meves coses, les meves paraules són també una mica teves, és el meu regal particular per una germana bessona de lletres. T'E.
Publica un comentari a l'entrada