CARRUSSEL.

La vida de S. era com un carrussel de cavallets. Girava i girava. Per escapar del passat i oblidar-lo com qui deixa port damunt d’un vaixell i perd l’ horitzó de la costa, va decidir viure els seus somnis. Mil nits, mil somnis. Mil somnis, mil històries. Mil històries, mil aventures. Mil aventures, mil finals. I així, per sempre. Renovant-se en cada una d’ elles i sense mirar enrere. Ho va triar així perquè no li quedava una altre, però de seguida, en la tranquil.litat de la seva pau interior va començar a trobar-se còmoda en aquest fil argumental abrupte i entretallat de la seva vida i la idea de permanència se li feia cada vegada més difícil, menys entrenada i més llunyana.

En algun moment hauria volgut ser d’algú i per a algú, viure allò perdurable, la pertenença, però les batzegades, els fracassos i la mala sort la van desanimar de tal manera que es va haver de reinventar per trobar en l’ efímer, l’ aliment de la seva il.lusió. Si res durava per sempre havia de rendibilitzar la brevetat, el rellotge de 24 hores i exprémer-lo per tornar a començar. I així, era feliç. No existia la desesperació, ni l’angoixa, tan sols l’ expectació de què hi hauria en la propera capsa tancada. El misteri.

Un vespre d’estiu fugisser, hi va pujar l’ O., al seu carrussel. Varen donar voltes i voltes. Contemplaren la lluna i es begueren les gotes de pluja amb les galtes una a la vora de l’ altra. Tancaven els ulls i eren allà junts rodant i rient i bevent i estimant-se a llepades de foc. La S., sobtadament, va sentir el desig inesperat de voler aturar-se i baixar del seu carrussel. Li agradava massa l’escena com per a contemplar-la en moviment i a distància, volia gaudir-la. Li agafà la mà a l’ O. i l’ estirà, per fer-lo còmplice de la serenor, del benestar, del seu amor. L’ O., amb força, es resistia, i seguia rient, i tancant els ulls en aquell somni d’ estiu. L’ O. girava i girava i girant va perdre de vista la imatge de la S.. Ella, sola, empassant-se l’ amargantor de les llàgrimes, va comprendre de nou que era un altre final, un final massa dur de pair, que l’ havia sobtada en absència de moviment, mentre l’OTTO era rodant i rient al carrussel de cavallets, per escapar del seu passat, oblidant-lo per viure mil nits, mil somnis, mil històries, mil aventures i mil finals, com aquell de la SAVANNAH, tan efímer, però tan excitant. Sense mirar enrere.