dissabte, 24 de juliol del 2010

Monopoly

Crec que entendre el món actual i la crisi econòmica és com jugar al Monopoly. Bé... qui pot jugar, és clar. El tercer món no juga; allà es fan els bitllets de paper i el taulell de cartró al preu de "una misèria". La resta juguem la partida. Ens repartim els diners i comencem tots per la casella de sortida. Sempre hi ha els que amb més sort es fan amb els carrers importants i els immobles de més categoria. La resta anem empobrint i ens mirem el joc com un somni d'impossibles. De sobte, ataca la crisi i els rics aguanten una mica menys rics, els mitjanets empobreixen i els pobres s'ho han de mirar de lluny, perquè ni juguen, ni fan taulells de cartró. I em pregunto: on són els diners que hi havia al principi del joc. Ni s'han trencat, ni s'han perdut. Els diners hi són, simplement han canviat de mans... els té la banca.

"Bancos y cajas superan el examen con buena nota", La Vanguardia, 24 de julio de 2010.

Com al joc del Monopoly.... Em vénen ganes de fer un forat sota el llit i amagar els diners (els que ens queden), a sota una rajola.

divendres, 23 de juliol del 2010

La bellesa segons Nietzsche.

"La classe més noble de bellesa és la que no captiva de cop, la que no llença fascinaments tempestuosos i embriagadors (aquesta fàcilment desperta aversió) sino aquella que va infiltrant-se amb lentitud, la que portem dins nostre sense adonar-nos i amb la què ens retrobem un dia en un somni."


F. Nietzsche