Monopoly

Crec que entendre el món actual i la crisi econòmica és com jugar al Monopoly. Bé... qui pot jugar, és clar. El tercer món no juga; allà es fan els bitllets de paper i el taulell de cartró al preu de "una misèria". La resta juguem la partida. Ens repartim els diners i comencem tots per la casella de sortida. Sempre hi ha els que amb més sort es fan amb els carrers importants i els immobles de més categoria. La resta anem empobrint i ens mirem el joc com un somni d'impossibles. De sobte, ataca la crisi i els rics aguanten una mica menys rics, els mitjanets empobreixen i els pobres s'ho han de mirar de lluny, perquè ni juguen, ni fan taulells de cartró. I em pregunto: on són els diners que hi havia al principi del joc. Ni s'han trencat, ni s'han perdut. Els diners hi són, simplement han canviat de mans... els té la banca.

"Bancos y cajas superan el examen con buena nota", La Vanguardia, 24 de julio de 2010.

Com al joc del Monopoly.... Em vénen ganes de fer un forat sota el llit i amagar els diners (els que ens queden), a sota una rajola.