Pájaros de metal
nos llevarán a otros mundos,
lombrices de armadura
acercaran nuestras miradas,
y sin embargo,
tan lejos, siempre tan lejos,
almas deambulando, en la ciudad.
DECONSTRUCCIÓN DEL POEMA
Fa 4 anys
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Molt bonic, diu molt amb poques paraules. M'agrada l'evolució que fas. Petó, amiga.
Moltes gràcies, Anna. Ja saps,lo meu són pulsions em falta la paciència dels qui tenen l'ofici...
Molts petons!
Publica un comentari a l'entrada