Les coses dificils i l' enamorament.

Enamorar-se. En què pensem? Algú que ens frepa, ens roba el cor, ens treu la gana. La panxa remuga. El neguit no ens deixa viure. Algú a qui desitgem a prop, molt a prop. 

Curiós. Crec que també l' enamorament abraça altres idees. Jo estic enamorada del meu Mac, una màquina. Em fascina. No puc deixar de mirar-la. També estic enamorada del meu fill. No ho puc evitar. És únic, irrepetible, encantador, amorós, tendre, afectuós i maquíssim. Sóc la seva mare sí, però ha resultat extraordinàriament maco. També, fa molts anys em vaig enamorar d' una obra de teatre, King Lear, una de les "big ones" del W. Shakespeare. 

En un programa de La Hora del Lector on surtia Santiago Auseron parlant de la publicació d' un llibre, vaig descobrir que, a part de ser la veu de Radio Futura, havia estat alumne de Filosofia a França i em va fascinar el seu discurs. Una frase que va pronunciar : "Cuando uno se enamora de algo difícil, el enamoramiento es ... para siempre." em va remoure. No parlava de cap persona, amant o parella. Parlava d' un llibre dens, espès i  complex que el va captivar. Li costava de llegir, però com més li costava, més li agradava. Em va recordar el meu encontre amb El Rei Lear. Recordo que em vaig matricular de Drama (Teatre) a quart de carrera. No vaig poder amb l' assignatura ni amb Shakespeare; era superior a mi. Em vaig tornar a matricular a cinquè, i em vaig tornar a espantar. Vaig haver de fer cinquè en dos anys, i llavors vaig haver d' enfrontar-m'hi. A poc a poc, vaig començar la lectura protegida de notes sobre l' obra i l' autor. Treballant vers per vers de cada escena, de cada acte. Cordelia, Goneril, Regan, Edmund, el rei, the fool. Tots van passar a ser com a membres de la meva família. Una família dividida per enveges, mentides, enganys, egoïsme. Em vaig enamorar de la Cordelia, l' encarnació de la integritat i la noblesa. Em vaig enamorar de l' obra, impenetrable en un inici, però suau i delirant al final. Vaig plorar en acabar-la. Plorar d' amor i emoció, de sentiment, de pena, d' alliberament. M' havia enamorat d' una cosa difícil, molt difícil i seria per sempre. Recordo que era la darrera nota que havia de rebre per acabar la meva carrera a la facultat. Una tarda de juny vaig rebre una trucada, totalment inesperada, de la meva professora. Em comunicava la meva nota final: un Notable. Un notable era una gran nota, molt gran. Em va felicitar per la prova i pel bon treball fet sobre el gran mestre, el mestre de la "S."  I vaig ser feliç. Com poques vegades. M' havia enamorat d' una cosa difícil, i... la cosa m' estimava a mi, també. Per una vegada es tractava d' un amor correspost.

Encara estic enamorada d' un llibre, del meu fill i d' una màquina. 

Com serà enamorar-se per sempre d' algú? 

Espero que difícil, per que valgui la pena.