A la vida sempre esperem respostes. Respostes de feina, d’ amics, de família. Anirem a esquiar? Seré el candidat escollit per a aquesta feina? Quants serem a sopar, vuit o deu? Esperem informació pendents d’ un mail, d’ una trucada, d’ un avís. Tanmateix de vegades no hi ha resposta. El silenci és l’unic missatge de retorn emès pel receptor i això ens traspassa la responsabilitat d’ interpretar-lo.
No fa pas gaire, en el blog d’ algú a qui aprecio, vaig llegir una entrada sobre la teoria de La Navalla de Occam (Guillermo de Occam, monjo franciscà escolàstic del s. XIV). La teoria – base del reduccionisme metodològic-, era interpretada per Bertrand Russell: sí un fenomen pot explicar-se sense suposar cap entitat hipotètica, no hi ha motiu per a suposar-ne cap. És a dir, sempre s’ ha d’ optar per una explicació en termes del menor número de causes, factors o variables, o el que és el mateix, per la teoria més senzilla. Davant d’ un problema, d’ un dubte, d’ una incògnita o misteri, l’ explicació més senzilla serà la que desfarà l’ enigma. No calen multplicitat d’ hipòtesis. Aquesta és una teoria reconeguda que sol explcar el perquè d’ alguns fenomens de l’economia mundial.
Segons aquesta teoria, si et creus candidat n.1 per a una feina, i no reps resposta, el més probable, és que hagin triat a algú altre. Fet criticable: una bona empresa de selecció hauria d’ avisar als candidats finals que el seu perfil no ha estat l’ escollit. Si organitzes un sopar i els convidats no vénen sense avisar, podria significar moltes coses, però finalment el més probable és que no hagin tingut ganes de venir. Fet criticable: haurien hagut de donar alguna excusa. Si comptes amb algú per a alguna cosa i arribat el dia, el silenci circumvala in eternum, podria ser que ha patit un accident o que se n’ ha oblidat, pero el més probable, és que no en vulgui saber res més de tu. Fet criticable: les paraules són sempre la millor solució per tancar enigmes, relacions, carpetes.
És curiós, com, aplicant la navalla d’ Occam, és fàcil arribar a la conclusió que els silencis defugen les paraules i que al capdavall, la covardia i la indiferència són sempre al darrere de tots els actes que el silenci vol explicar. És bo de saber per a les properes vegades i així, evitar “circumvalacions” mentals.
DECONSTRUCCIÓN DEL POEMA
Fa 4 anys
4 comentaris:
el silenci és l'opció més fàcil, perquè no has d'afrontar-te amb el problema, qui no ho ha patit? De vegades la realitat és feixuga i cal un esforç extra però amb les persones que estimes o aprecies aquest esforç s'ha de fer. Lamentablement no sempre és així...
Jo t ' estimo molt. Si mai et responc amb un silenci, ja em coneixes, no és covardia ni indiferència, és despiste, el meu GRAN defecte. Un petó carinyo.
Malditos sean todos aquellos que hacen de la indiferencia la herramienta para salir airosos de cualquier situación. Maldigo con toda mi sangre a todos los que se dejan guiar en la vida por sus pulsiones más primarias sin importarle sus consecuencias. Y que toda la malasaña de mis ancestras que vive en mi recaiga sobre esas personas que hacen de algo tan bello como el silencio, un arma de destrucción de aquellos que aún confían, cuidan y protegen.
Y que así sea por los siglos de los siglos, amén.
Amén, amén.
Ya sé de quíen te has acordado!
Publica un comentari a l'entrada