Two worlds.

La cançó titulada John Wayne Gacy Jr, del cantautor nord-americà Sufjan Stevens, ens explica la història d’un jove assassí de més de 27 joves d’algun lloc d’Estats Units. Amagava els cossos de les víctimes al soterrani de la casa i es vestia com un pallasso per a ells i els feia petons mentre esperava la descomposició dels seus cossos. El seu pare bebia i la mare plorava al llit tancada a l’habitació, tanmateix tothom que el coneixia l’adorava pel seu humor i la seva conversa. Al final de la cançó una refllexió: l’autor s’hi reconeix en aquesta darrera descripció de l’assassí i ens convida a mirar sota el terra de fusta per descobrir els secrets que hi té amagats.     

Secrets. Doble vida. Només una cancó, però tan real com la vida dels diaris, dels mitjans, com la nostra vida. I és que res sembla el que és. Bon veïns que maltracten les persones i els animals, assasinen per esport o perquè no suporten certes presències. Dramàtic i excitant alhora.
I la resta, els qui no assassinen? La resta som aparentment tot allò que s'espera de nosaltres però les nostres cases són plenes d'armaris, hipocresia, aparença… Què hi ha al darrere d’un matrimoni jove amb tot el “set” de famíla perfecta: joves atractius amb bones feines, casa de luxe, bones escoles, vida envejable...? Sovint només una façana. Molts d’ells, homes i dones, amaguen blaus a les cames, cares grises de portes en dins. D’altres s’amaguen rere fotos sense rostres en pàgines de contacte buscant emocions per les seves vides, mentre els solitaris a qui ningú canviaria l’estatus, podrien explicar vides excitants inimaginables.

Dos mons: la façana i la rera botiga. Passen els anys, les generacions i els homes encara necessiten fer veure allò que no són perquè la societat ha dibuixat un paisatge on figurar sense possiblitat d’escapatòria. O si? Dos mons en un. 

I tu… En quin món vius?