dijous, 18 de març del 2010

Visionaris.

En a A Brave New World (Un Món Feliç-1931) d'Aldous Huxley,  l'autor que va escriure la seva obra dins el corrent literari de la distòpia -novel.la utòpica-, ens presentava nous models de tècniques de reproducció d'éssers humans. Però feia literatura. Poc podia ell esperar que en dècades posteriors, tècniques similars es van posar en pràctica de manera real arreu del món occidental. Ell feia volar coloms, però els coloms van volar i la ciència va poder assistir a la biologia humana en la reproducció de nadons.  


Fa pocs anys, en descobrir l'arquitectura dels homes de la Bauhaus, concretament, en topar amb l'edifici Barcelona, el pavelló nacional d'Alemània a l'Exposició Universal de Barcelona de 1929, obra de Ludwig Mies van der Rohe, vaig quedar bocabadada en descobrir un edifici de singular minimalisme que avui en dia encara és seu de campanyes publicitàries o esdeveniments socials, com a "edifici modern". En una exposició sobre l'obra construïda i no construïda del cèlebre arquitecte, vaig descobrir que en pocs anys de trànsit va passar de dissenyar edifics neoclassics de principis del s.XX, a fer edificis carregats d'una modernitat que deuria ser gairebé incomprensible per molts dels seus coetanis.

Ahir vaig tornar a veure La Dolce Vita, de Federico Fellini, el cineasta Italià que en aquest film ens dóna una mostra de "l'animalari" de la vida glamourosa de famosos i "wannabies"* de la Italia de finals dels 50 i principis dels 60. Fa 50 anys de la pel.lícula i m'hi vaig trobar com si veiés les nits de festa i les sortides de sol posteriors com si de l'actualitat es tractés. Vaig reconèixer un director agosarat i fidel en la descripció d'una vida nocturna i dels seus personatges, els seus comportaments i les seves motivacions. I vaig pensar en ell i en la imatge que podia projectar en el seu temps.

M'agraden els visionaris, els qui s'avancen, malgrat tenir o no el recolzament del qui els envolten. Els qui aposten per la "veritat artística" al marge dels corrents del moment. Els qui s'arrisquen per oferir noves visions del món. Són ells els artífex dels avenços. Moltes gràcies a tots vosaltres, Aldous, Ludwigs, i Federicos... i moltes felicitats. Us trobo a faltar. 




* wannabies: Aspirants a famosos, sense professió declarada.