Y el calor se hizo hielo
el deseo, trámite,
el adiós, descanso,
y la pasión, afecto.
Sin más.
Maldito círculo...
Ya no queda nada
en el centro,
excepto yo.
DECONSTRUCCIÓN DEL POEMA
Fa 4 anys
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Dona't temps, les presses no duen a cap lloc. Aprofita el moment per descansar.
Gràcies, Eio... precisament el que no hi ha és cap pressa.. no hi ha res.
.
Tot arribarà Montse, deixa que el temps et curi les ferides. Tots hem passat èpocas dolentes però serveixen com experiència per al futur, .... que existeix.
Eio, només és un poema. No sempre som els protagonistes de les nostres línees...
De tota manera, gràcies per llegir-me.
Empiei estás en círculo, eres el círculo, qué honor, qué suerte, gózalo.
Montse, m'encanta, hi ha aires nous en aquest poema, nous camins per investigar, m'agrada aquest registre nou que despunta. Felicitats, m'agrada molt, de debó.
Soy círculo y persona curva (Jesús Lizano, poeta)... que algo es, no? Gracias J.C.!
Moltes gràcies Anneta! M'estareu infuenciant????
Petonàs wapi!
Publica un comentari a l'entrada