dimarts, 6 de setembre del 2011

POSTALS

Quan les bombolles esclataren
enmig del no res
per no poder crèixer
de rodones i grans com eren,
quan arribaren postals
d'escoles llunyanes
amb lletra lligada i petons robats,
quan el silenci envaí l'aire
per guanyar la batalla
sobtada, absurda, infantil...
llavors, vaig anar a viure als llibres,
que m'abraçaren dins la pau
del record d'un bell somni profanat.

2 comentaris:

Anna Vila ha dit...

Nena, quin canvi! Felicitats! M'agrada moltíssim! Mil petons.

empiei ha dit...

Eiii, moltes gràcies!!! Sort dels llibres....

Petó, reina poeta!