dimarts, 28 de juliol del 2009

Música viva.

Paraules que m’ allibereu
i alhora sou presó
d’emocions que dins meu
romanen enllaunades.

Tu, música viva,
que a cops d’ esglais
m’aclapares in crescendo
sense final, cap a l’ univers.

I no puc pas parlar
tan sols recordar els matins
esgarrapant els llençols
de plaer infinit.

Tu, música viva,
tremola'm, sacseja'm,
sigues l'amant etern
de la meva existència.