Paraules que m’ allibereu
i alhora sou presó
d’emocions que dins meu
romanen enllaunades.
Tu, música viva,
que a cops d’ esglais
m’aclapares in crescendo
sense final, cap a l’ univers.
I no puc pas parlar
tan sols recordar els matins
esgarrapant els llençols
de plaer infinit.
Tu, música viva,
tremola'm, sacseja'm,
sigues l'amant etern
de la meva existència.
MONTE PERDIDO
Fa 6 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada