Ets onada (II)

I vas... i véns,
com l' onada de la platja,
i la sal
que besaves als llavis,
ara cou en les ferides
de l' ahir.

Cercaré les aigües de l' estany
més quietes,
més dolces,
més serenes,
i la seva dolçor
i l' escalfor del sol
guariran la coïssor
que em mata.