Quan les bombolles esclataren
enmig del no res
per no poder crèixer
de rodones i grans com eren,
quan arribaren postals
d'escoles llunyanes
amb lletra lligada i petons robats,
quan el silenci envaí l'aire
per guanyar la batalla
sobtada, absurda, infantil...
llavors, vaig anar a viure als llibres,
que m'abraçaren dins la pau
del record d'un bell somni profanat.
MONTE PERDIDO
Fa 6 anys
2 comentaris:
Nena, quin canvi! Felicitats! M'agrada moltíssim! Mil petons.
Eiii, moltes gràcies!!! Sort dels llibres....
Petó, reina poeta!
Publica un comentari a l'entrada