És la força que m'arrossega i em porta per camins directes que em separen de tu, de vosaltres, els que he deixat enrera. M'estiren i tiben les cordes i no puc oferir resistència. Hem deixat regust amargant, sec, dolorós i nu en les vostres-nostres boques i els pensaments s'amunteguen i es revolten però no avancen. Atracció que fuig, descentrifuga, trens que prenem en sentit oposat i ens allunyen.Tot podia haver estat diferent, per aquella frase maleïda, aquell desencontre, aquell mail superb i equívoc, aquell telèfon que no va sonar, aquell pacte diabòlic amb l'ànima eixuta i ferèstega...He perdut i has perdut. Hem perdut l'ocasió d'estimar-nos, de riure, del plor plaenter i de la nit, les nits... I mai més tornarà.
Tanmateix, res esborra els moments que mai ningú robarà.
No poden. I encara estem vius...
